Orfes

La referència més antiga que coneixem del poble és del 826. L’any 1017, en una butlla del papa Benet VIII, se l’anomena villa de Orfanis. No sembla, però, que el seu origen pugui relacionar-se amb orfes o orfenats. Per això alguns creuen que es podria referir a Arfa, que seria el nom de la família colonitzadora d´aquests paratges. Pertany a la baronia i al municipi de Vilademuls, té 90 habitants (1993). (El 1975 en tenia 129), dista uns 30 Km de Girona i s’eleva 100 metres sobre el nivell del mar.

ESGLÉSIA

Façana. L’església i la parròquia de Santa Maria d’Orfes apareixen esmentades el 1146. En els nomenclàtors des del 1362 fins el segle XVII figura com una parròquia de l’ardiaconat de Besalú. La façana és la part més sumptuosa i decorada de l’església. La portada és construïda amb pedra calcària amb els brancals de pilastres estriats. La llinda forma tres cossos sobreposats i sobre d’ells s’eleva un frontó d’entaulament sortint. A la part central s’obre una fornícula rematada per un altre frontó acabat amb ventall, al centre del qual hi ha la data 1765. Fou construïda entre els anys 1762 al 1771, uns 15 anys abans que la de Galliners. Antigament hi hagué una església romànica, de la qual procedeixen, segons l’opinió més comuna, el forrellat i el picaporta de ferro forjat que hi ha a la porta actual. L’any 1975 es va traslladar el cementiri, que era situat davant l’església, i la superfície que ocupava es va convertir en la plaça actual.

Calaixera de la sagristia. És de fusta de noguer amb treballs de relleu. Es va salvar de la crema durant la revolució de 1936-1939 gràcies a l’interès del poble.

El campanar. El campanar, de planta quadrangular, és airós i esvelt. Cada un dels quatre angles superiors és rematat amb una esfera. La piràmide tetragonal amb què era coronat va ser abatuda per un llamp el 26 de juny de 1976. El rellotge, que ara no funciona, fou col·locat el 1856.

Interior. L’edifici pertany a la segona meitat del segle XVIII. Consta d’una sola nau amb diverses capelles laterals obertes als murs, amb tribunes a la part superior. Pràcticament és igual que la de Galliners i ambdues vénen a ser una reproducció proporcional de la del monestir de Banyoles. Entrant a l’esquerra hi ha l’anomenada capella fonda o dels Dolors, que tenia accés a l’exterior, i que durant un temps -al voltant de l’any 1945- va ser adaptada per fer-hi sessions de teatre, essent rector mossèn Francesc Vallmajor.

La imatge de la Marededéu Assumpta presideix el temple, del qual és la titular. Procedeix dels tallers d’imatgeria d’Olot i és posterior a l’any 1939.

A la primera capella de l’entrada a l’esquerra hi ha la imatge de sant Antoni de Pàdua. És de fusta policromada, d’estil barroc, obra d’un artista popular del segle XVII-XVIII.

LA CREU DE CAN GAY

No gaire lluny de l’església i adossada a una paret hi ha la creu anomenada de can Gay on, abans, es feia la benedicció del terme. Al seu peu, hi ha un gall, símbol de Crist, i la data 1606. Tenia elements gòtics i se la data del segle XVI-XVII. Es recolzava en un capitell corinti buidat en la part superior, que probablement havia estat una lipsanoteca d’un antic altar. Amb motiu de la revolució de 1936 va ser abatuda i parcialment destrossada: Se’n conserven alguns fragments al Museu d’Art de Girona. Acabada la revolució, el 1939, es van confegir els altres fragments, amb més o menys encert, es van fer nous els que faltaven i es va reposar al lloc on era abans.

CAPELLA DE SANT ROC

A la part superior del poble, sobre un turonet, s’aixeca una ermita dedicada a sant Roc amb la casa de l’ermità. Com les altres ermites d’aquests entorns dedicades a sant Roc i a sant Sebastià, fou erigida amb motiu de la terrible pesta que el segle XVII assotà especialment aquests indrets. També fou aquella pesta que motivà l’històric vot de la Baronia al santuari de la Mare de Déu del Collell. L’acció del temps i dels llamps l’ha reduïda a un estat ruïnós. S’aguanten les parets i els arcs de la volta. A la llinda de la portada hi ha la data “1701,” i la de “1786.” en una pedra del brancal dret. Tot fa pensar que és dels segles XVII-XVIII. La casa de l’ermità pràcticament és un munt de ruïnes. Antigament el dia del Sant, el 16 d’agost, es celebrava la festa a l’església parroquial. Un detall característic era que, després de la Missa, es donava un panet a tots els assistents. Més tard es va abandonar aquesta tradició. Actualment es parla de restablir-la i també de restaurar l’ermita.

FONT DE LA PLAÇA

L’any 1983 es van “portlandar” els carrers del poble i a la plaça es va instal·lar aquesta font que porta la inscripció “Ano 1983”.

No gaire lluny hi ha can Damont. És l’antiga casa Casanoves, que el segle passat fou adquirida pels Damont del veïnat de Palol i en feren el seu estatge. S’hi entra per la carretera. És deshabitada i no s’hi aprecien signes de restauració. A la llinda d’una finestra hi ha la inscripció: “17IHS MA 90“, és a dir: els anagrames de Jesús i de Maria amb una creu sobre l’últim i entre els números de la data 1790.

MAS DEL RIU

Pertany al veïnat de can Roart a uns dos quilòmetres de la carretera anant cap al riu Fluvià. És una casa solitària adquirida l’any 1975 per la senyora Dolors Rodés de Barcelona i restaurada amb bon gust. A la llinda d’una finestra hi ha una inscripció quasi il·legible. Sembla que diu: ” Dic 13 febrero 1510 – Mas Julia. Julia me fesit”. Correspon a l’antic mas Canelles, del veïnat de Batipalma, que adquiriren els Julià d’Orriols.

A uns cent metres més amunt es troba el mas Roart, que forma part del mateix veïnat. És una masia molt gran. Pertany al segle XVII. A la llinda d’un portal hi ha els noms de Jesús i de Maria (“IHS MA’) i la llegenda: “JOAN ROART ME FESIT 28 MARS 1635”. A la llinda d’una finestra hi ha també l’anagrama de “IHS ” i “MA ” i la data “1632.”.

CAN JULIÀ DEL VEiNAT DE PALOL

És una masia antiga restaurada amb molt de gust i notablement modificada als voltants de l’any 1960 pel senyor Heribert Kuss. Pel seu aspecte extern hom diria que tota ella és d’aquesta època.

CA L’ALBAT

És l’antiga casa Perpinyà del Molí. L’actual Central d’Orfes era l’antic Molí de la Baronia, que la Sociedad RE. del Ampurdàn va adquirir del comte de Peralada vescomte de Rocabertí i baró de Vilademuls. A causa de les exigències dels temps, els seus propietaris hi han fet diverses adaptacions i reformes, com es pot comprovar en moltes cases de pagès d’aquests indrets. La principal restauració interior data de l’any 1989.

 

….

CAN GAY

A la llinda de la porta, que abans era la forana i ara és interior, hi ha gravada la següent inscripció: “20 Abril JAUME-RAMIS y-GAY. 1616”. I a la llinda d’una finestra: “1784”. Al pati de la casa hi ha peces d’un trull desmuntat, i molt a prop de la paret, una gran pica de pedra d’oli d’uns dos metres de llargària per un d’amplada. Abans, en aquests indrets, es cultivava molt l’olivera; però les fortes gelades del febrer de l’any 1956 i la poca rendibilitat econòmica d’aquesta planta van ser les causes per les quals s’abandonés pràcticament el seu cultiu. Els propietaris han desmuntat el trull, en alguns casos han enterrat les pedres, i en altres, les han venudes o les han col·locades com adornament al pati o al jardí.

CAN TRULL

Ca l’Esclopeter i can Giró. Estan situades a la plaça i actualment són del mateix propietari. A la llinda d’una finestra de can Trull, s’hi pot llegir: “Die 8 juny de 1739”. En una altra de l’interior hi ha la frase de sant Pau: “Si Deus pro nobis, quis contra
nos?” (Si Déu és a favor nostre, qui podrà res contra nosaltres?). I al frontis d’un forn de l’entrada hi ha gravada la data “1735”. A la llinda de la porta de ca l’Esclopeter, que era l’antiga casa rectoral, s’hi pot llegir la inscripció llatina: DILMER SACRISTA SUORUM POSQUAM SAEPE PEROPTA VIT COMMODA POSTERORUM ME FUNDITUS FABRICA VIT PERMISSU SUPERIORUM. Traduïda, diu així: “1786. El sagristà Dilmer, després d’haver desitjat sempre vivament el benestar dels seus descendents, m’ha edificat des dels fonaments amb el permís dels superiors”.

A la llinda d’una finestra de can Giró hi ha gravat: “ABUI 14 de Agost de 1731 me fesit Joan Antonio. Yo”. Les dates revelen clarament que aquestes tres cases pertanyen al segle XVIII.

CAN PERPINYÀ

És l’antiga casa Ramis, d’estil basilical, restaurada amb molta de gust pel defora. A la llinda d’una finestra hi ha data “1702.” Com altres cases d’aquests pobles, posseïa un trull, però amb motiu de la recent restauració es va desmuntar i se’n van vendre les pedres de més valor.

CAN JULIÀ

És l’antiga residència de la noble família Cornellà del castell de Vilert. Després va passar a la família Canadal i fou adquirit, junt amb el mas Canelles del veïnat de Batipalma, per un descendent de la família Julià d’Orriols, el qual en va fer el seu estatge. El successor és el propietari actual el qual l’ha restaurada amb molt de gust pel defora i pel dintre i l’ha convertida en una finca ideal per a les vacances i caps de setmana. Es troba a l’angle superior dret de la plaça. Hom diria que el nucli primitiu es remunta a la primera meitat del segle XVIII. De fet, a la llinda d’una finestra es pot apreciar la data “1706”.

LA BARRETINA

És la casa que la família Roart del veïnat de Batipalma tenia al poble per a la comoditat d’assistir a Missa els diumenges i festes. La darrera hereva, M. Carme Roart i de Prim, deixà els seus béns a l’Església, i llavors, la casa es convertí en rectoria fins que l’adquiriren els propietaris actuals, el 1978, permutant-la per una altra casa que es va destinar a rectoria i que més tard es va llogar. Està situada a la plaça. Actualment és un restaurant. A la llinda d’una finestra hi ha la data “1752”.

CAN LLOVERA

Forma part del veïnat d’Estopera. A la llinda d’una finestra es llegeix; janer 1737″. Una altra té la llinda lobulada que conté la inscripció de tipus gòtic: “onzena de mag any m.d.XXXI fou feta”. És a dir: “11 de maig de l’any 1531 fou feta”. La porta és amb dovelles. A la pedra central hi ha gravats els anagrames de Jesús i Crist ( “IHS xps’) en caràcters grecs i el nom antic de la casa (“Lobera d’orfes’). Segons diuen els propietaris, aquest nom fa referència a llop, i a una zona on abundaven aquestes feres. La tradició familiar assegura que en una paret hi havia un forat per on entraven aquests animals. El nucli de la casa, segons es pot apreciar per dintre, és antic, potser dels segles XV-XVI; l’actual estructura exterior, juntament amb la seva característica torre, correspon als voltants del 1925. D’aquesta casa procedia el cèlebre canonge Josep Llovera i Tomàs, nat el 17 de desembre de 1874 a Castelló d’Empúries i mort el 23 de març de 1949 a Barcelona. El 1912 va ser nomenat pel Papa, Superior General dels Carmelites calçats, l’any següent va sortir de l’orde per motius de salut, el 1916 el Bisbe li confià una càtedra al Seminari de Girona, i el 1919 va prendre possessió d’una canongia de la Seu de Barcelona. La família l’anomena “l’oncle canonge”.

CAN CANET I CAN PAM

Es troben a l’esquerra de la carretera anant cap a Vilert. Són dues cases antigues restaurades amb bon gust després que l’actual propietari les adquirís l’any 1980.

CAN COMTE

És l’antic mas Montguix que els comtes de Bàscara adquiriren per fer-hi residència: La casa Comte de Bàscara estava ubicada a la plaça de l’Església i fou completament destruïda durant les guerres amb els francesos. És situat al veïnat d’Estopera. Correspon al segle XVIII i la seva restauració s’ha fet a partir de l’any 1985. En una pedra sobreposada hi figura la inscripció: “+ PEPA COMTA ME FESIT 1744”. A la llinda de la porta d’entrada, també sobreposada, hi ha gravat: “IHS. AVE MARIA. SIN.PECADO CONCEBIDA. 1744”. La llinda d’un balcó tapiat té la data “1767”, i la de l’any “1768”, una pedra del trull desmuntat. A la sala, dintre una fornícula, es venera la imatge de la Marededéu del Roser. En un batent amb què es tanca la fornícula hi ha pintat sant Bartomeu i en l’altre, sant Jaume, els patrons del pare i del fill que van ordenar la seva construcció.